dimarts, 4 d’octubre de 2011

Sortida al Laberint d'Horta (27/9/2011)

Diuen que el gran encant dels tresors és descobrir-los. El dia 27 d’octubre de 2011 un grup d’alumnes de segon de batxillerat acompanyats pel professor d’Art varem descobrir una de les joies naturals més grans que posseeix Barcelona: el laberint d’Horta. Està ubicat al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona i és un dels més antics que es conserva a la ciutat. És propietat de l’antiga finca de la família Desvalls (Joan Antoni Desvalls en fou el dissenyador) i està format per dos jardins: un neoclàssic i un romàntic. Vam quedar a l’entrada del recinte sobre les 4 de la tarda. Tan bon punt varem entrar al jardí ja vam quedar captivats per la bellesa natural del lloc. A mesura que caminàvem pel parc vam anar fent un recorregut per la cultura grega ja que molts dels racons del jardí evoquen històries de la mitologia. Narcís, Zeus, Europa, Posidó, Minos, varen ser molts dels personatges que vam recordar. Quan vam arribar a la porta del laberint, un relleu d’Ariadna i Teseu ens va donar la benvinguda. Sense pensar-nos-ho dos cops vam endinsar-nos en les profunditats del laberint disposats a conèixer el significat i la relació que tenia aquesta historia mitològica amb el laberint. Per a sorpresa nostra, al cor del laberint no ens esperava l’esgarrifós minotaure sinó Eros, representant de l’amor juganer, frugal, rialler. Aquesta no va ser l’única percepció de l’amor que ens va mostrar el jardí. A mesura que avançàvem anàvem descobrint mes personatges mitològics amb els quals ens anàvem identificant. Ariadna, Danae, Egea i més nimfes ens van anar mostrant aquells estats i sentiments que hem patit tots alguna vegada per amor. Cal dir que el jardí te també la seva part fosca. A la part més allunyada hi ha una zona amb una cascada caracteritzada pel gran contrast de llums. Aquí trobem la segona metàfora que ens proposa el jardí: la mort, aquella cosa obscura que tots temem. El final de tot. On tot acaba i on va concloure la nostra visita. Al sortir del recinte ens trobàvem tots encara sota els efectes captivadors d’aquell indret tan enigmàtic i emocionant .Podem dir que més enllà del simbolisme, passejar per aquell parc va ser gratificant, emocionant i moralitzador.
Aquell dia el laberint d’Horta va fer aflorar el nostre cantó més sentimental i reflexiu i sobretot, va aconseguir una cosa molt important: va reafirmar la nostra passió per Barcelona.

1 comentari:

  1. Va ser una sortida molt enriquidora. Jo ja hi havia anat al laberint i la veritat es què gràcies a les explicacions, vaig gaudir molt més.
    Conèixer la història de cada lloc on passavem o dels petits monuments que hi havien era molt gratificant.

    ResponSuprimeix