dimecres, 20 de març del 2013

VENEZIA, LA SERENISSIMA

Avui era dia de ponts i canals, de vaporettos i gòndoles, de màscares i vidre. L'autocar ens ha portat des del nostre hotel al Lido di Jesolo fins a Punta Sabioni, a on ens hem embarcat en un vaporetto per arribar fins a la Piazza San Marco. Venècia ens ha rebut amb el cel cobert i un aire fred que no ens ha desanimat. Fem les primeres instantànies: el Pont dels Sospirs, el Palau Ducal, el duomo i el seu esvelt campanille... Hem sentit algunes pistes d'audio que ens han apropat a la Piazza i el seu entorn i, tot seguit, hem visitat la basilica, singular amb el seu aire bizanti, tota plena de mosaics. Després el grup s'ha estirat pel laberint de campos, soportegos, vias i salizadas fins a arribar al pont de Rialto. Hem gaudit de temps lliure que hem aprofitat per a visitar allò que més ens ha cridat l'atencio; uns ens hem optat pel Palau Ducal, d'altres hem pujat al Campanille i tots hem passejat embadalits pels carrers plens d'aparadors que ofereixen tota mena mercaderies, fent honor a l'esperit comercial que en el passat va fer de Venècia una potència mundial. La pluja ha fet acte de presència en el moment de la partida cap a l'hotel. Esperem que demà la Serenissima ens rebi amb sol.

 

dimarts, 19 de març del 2013

PRIMERS DIES A ITÀLIA


Aquí estem! Després d'estar cinc dies, per fi hem pogut donar senyals de vida.


Divendres 15, vam sortir de Barcelona molt il·lusionats i carregats amb coixins i mantes per poder dormir alguna que altra hora a l'autocar. Malauradament, estàvem massa exaltats i va resultar impossible descansar més de dues hores seguides. A les sis i mitja de la matinada del dissabte ja vam poder trepitjar terres italianes. Ja ben "desperts" per l'emocio i la fredor del mati vam poder contemplar la bellesa de  Pisa i de la seva Piazza dei Miracoli: el duomo, la torre inclinada i el seu baptisteri en l'inerior del qual ens va sorprendre la reverberació del so. 
 
 
A mig matí, vam anar cap a l'emmurallada Lucca a dinar i a gaudir d’ aquesta acollidora ciutat que manté viva la petjada dels antics romans a la Piazza de l'Amfiteatro. Havent dinat, alguns de nosaltres vam poder llogar bicicletes i tàndems per recórrer els seus petits carrerons.

A la tarda, vam arribar a Florència i ens instal·larem a l’hotel. Ràpidament vam anar seguint el curs de les aigues del riu que recorre la ciutat, l' Arno. Quan arribarem al cor de la ciutat medicea, si bé la nit amagava els colors i les escenes representades per les escultures de la  Loggia de la Piazza della Signoria, no podia ocultar la grandesa resplendent de Santa Maria del Fiore. Anem al restaurant a sopar. Passegem una mica mès i a dormir.
 
 
El diumenge,  dia 17, va ser un dia de visites culturals. Tots junts vam visitar la galeria de l’Acadèmia i vam contemplar el  David desafiant de Michelangelo. Després uns van optar per visitar el Duomo, altres el Campanile o bé San Lorenzo. A la tarda, en diferents torns, vam visitar l’espectacular galeria dels Ufizzi amb pintures destacades de Rafael, Boticcelli i Caravaccio, entre d’altres. Després d’aquest gran bany d’art i cultura va arribar un altre bany de matèria ben diferent: l'aigua freda de la pluja.

El mal temps va continuar acompanyant-nos el matí del dia 18 a San Gimignano. El vent  capgirava els nostres paraigües. Això, però no va treure el gran encant que tenia aquest poblet de la Toscana. Ben remullats i  ben ventilats vam dirgir-nos a Siena,  ciutat coneguda arreu del mon per la festa del Palio. Un cop situats anem a dinar. Alguns decidim dinar una pizza a la Piazza del campo, altres prefereixen perdre's pels carrers de la ciutat. A la tarda, visita obligada al Duomo i una vegada més queiem rendits per la bellesa del gòtic italià.


 

 
Aquest matí ben d’hora, ben d’hora, massa i tot, hem abandonat definitivament Florència i a la seva Piazza della Signoria i ens hem dirigit a Pàdua, una ciutat molt  activa i vital, i molt orgullosa del seu santo. Primer visitem la basilica de Sant Antoni i després passegem  pels seus carrers que estan plens d'estudiants que entren i surten de la seva universitat.  Alguns d'aquests cel.lebraven la seva graduacio. A la tarda ens dirigim a la capella Scrovegni amb les seves parets i volta de cano decorades pels frescos de  Giotto Bondone. A la tarda finalment, hem iniciat la ruta cap a Venècia, des d’on ara us escrivim.
Demà, Venècia ens espera! Us seguirem informant.


 
Jennifer Benito i Marina Muñoz, Lido. 
 
 
P.D.: Us escrivim des d'un ordinador amb un teclat preparat per escriure italià i ens falten accents i dièresis i punts volats. Per tant, no penseu malament si hi ha faltes!!!!
 
 
 

  

dijous, 14 de març del 2013

Eulàlia Jou, conferenciant

Recentment l'Eulàlia Jou ha participat a les VIII Jornada Dona, Trasplantament i Qualitat de Vida. El trasplantament: viure, donar i compartir. La importància de la comunicació i l’empatia en els trasplantaments, a la Sala d’actes de l’Hospital Universitari de Bellvitge, organitzat pel Grup de Recerca de la Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS) de l’Hospital Universitari de Bellvitge en col·laboració amb el Departament de Salut i l'Institut Català de la Salut.
El motiu és el tema del seu treball de recerca, que tractava el tema dels trasplantament d'òrgans. De ben segur que per a ella ha estat una experiència gratificant i tots la felicitem.

Visita al MNAC


Context de l’art romànic a Catalunya

En aquest àmbit de presentació de la col·lecció d'art romànic s'exposen obres que il·lustren les diferents tècniques artístiques i les tipologies que es treballaven a Catalunya en aquesta època, des del segle XII i fins al XIII. Apareixen mostres de pintura sobre taula, elements d'escultura en pedra, talles en fusta i objectes treballats en metall, altres tècniques i objectes propis del romànic català. 

Sortida

El dijous 28 de febrer vam sortir amb els alumnes del grup de història de l’art al MNAC (Museu d’Art Contemporani de Catalunya) per veure l’art romànic. 
Encara que el temps no acompanyava gaire, vam poder gaudir d’algunes de les obres més importants que encara es conserven del romànic. L'absis central de Sant Climent de Taüll, amb la figura imposant del Crist en Majestat, és una de les obres mestres de la pintura romànica, i un dels punts culminants d'aquest recorregut. També vam veure els tres trams centrals dels cinc de què es compon l'atri de l'església de Sant Vicenç de Cardona, consagrada el 1040 i una de les obres cabdals de l'arquitectura del segle XI a Catalunya.
També podem destacar la Lapidació de sant Esteve, que deuria formar part d'un cicle dedicat a sants i el mural de la vall de Boí de la qual es conserva bona part de la decoració de l'interior, on s'hi desenvolupa un profús programa d'imatges, presidit per una Epifania a l'absis central. A més a més, hi ha el Frontal de Santa Maria d’Avià on a la part central la Verge i l'Infant presideixen el frontal i als laterals s’hi representen diferents escenes.
La talla en fusta és un altre dels terrenys artístics característics del romànic català. Tot i que no vam poder contemplar la Majestat Batlló hi havien altres crucifixos i també la Mare de Déu.

Visita al Museu Arqueològic i al Teatre Grec


Dijous passat els alumnes d'Història de l’Art vam realitzar la nostra tercera sortida, una sortida marcada per la incertesa del temps, però que finalment va valdre la pena tirar endavant. Aquesta consistia en visitar el Museu Arqueològic de Barcelona i el Teatre Grec.
 Al primer lloc on ens vam dirigir va ser al Museu Arqueològic. Abans d'entrar hi però, vam posar a prova els nostres coneixements d'arquitectura observant la façana del mateix museu. Després de comprovar que portàvem  la lliçó al dia vam començar la nostra visita a l’interior del museu on ens esperava un interessant recorregut per la història de la humanitat.
La primera de les etapes que ens trobaríem seria la Prehistòria. Allà vam poder observar tota mena d'instruments que utilitzaven els homes prehistòrics per caçar, pescar o esquinçar la carn dels animals, com fletxes, pedres perfectament esmolades, canyes… A més ens va sorprendre el fet de que molts dels ornaments fets de pedretes i ossos (collarets, braçalets i arracades) que duien les dones d'aquella època, eren ben semblants als d'ara i que per tant, és cert que la moda sempre torna.
En aquesta fascinant i llarga etapa, els homínids començaven a tenir un sentiment de grup, de pertànyer a un col·lectiu, i és per això que vam poder veure urnes amb diferents inscripcions que diferenciaven la seva procedència.
De l’art grec ens van cridar l’atenció uns gerros pintats i una tassa molt curiosa amb forma de cap de cabra. L’etrusc ens va captivar amb la seva diferent idea d'assumir la mort d'una manera serena, feliç i sense dolor mostrant-nos-ho a través d'un dels seus sarcòfags. Tot tipus de minúsculs recipients pels perfums i essències de l’antiguitat se'ns mostraven davant d’Asclepi, el Déu de la medicina. Passejar per aquell museu ens feia descobrir petits detalls de les antigues civilitzacions que trobàvem del tot actuals.
Pujant a la planta de dalt ens vam trobar amb un espai circular dedicat a l’antiga Roma. Allà vam poder gaudir de tot tipus d'obres  sarcòfags amb relleus alts molt ben treballats, maquetes de temples romans, de necròpolis, mosaics, busts tan de marbre com fets amb la tècnica de la cera a la fosa perduda, i fins i tot curioses figures en representació de l’erotisme romà. D’aquesta manera s’acabava la nostra visita al museu.
Finalitzat el nostre recorregut històric ens vam dirigir cap a un punt més alt de la muntanya de Montjuïc on després de travessar uns bonics jardins guarnits de flors, ens hi esperava l’imponent Teatre Grec. Tenia totes les característiques d'un teatre d'aquella època: l’aprofitament del desnivell de la muntanya, la orquestra circular, la disposició jerarquitzada de les cadires a la càvea… Malauradament però, al comprovar l’acústica del teatre llançant una moneda al terra des del centre de l’orquestra, no vam sentir el seu soroll des de la part alta del teatre tal com passa en el d’Epidaure, que és el que havíem estudiat a classe.
La nostra sortida al museu arqueològic i al Teatre Grec s’havia acabat i un dijous més, tornàvem a casa amb el cap ple de nous aprenentatges.

Núria Vinyals