Dijous passat els alumnes d'Història de l’Art vam realitzar la nostra
tercera sortida, una sortida marcada per la incertesa del temps, però que
finalment va valdre la pena tirar endavant. Aquesta consistia en visitar el
Museu Arqueològic de Barcelona i el Teatre Grec.
Al primer lloc on ens vam dirigir va ser al Museu Arqueològic. Abans d'entrar hi però, vam posar a prova els nostres coneixements d'arquitectura observant la façana del mateix museu. Després de comprovar que portàvem la lliçó al dia vam començar la nostra visita
a l’interior del museu on ens esperava un interessant recorregut per la
història de la humanitat.
La primera de les etapes que ens trobaríem seria la Prehistòria. Allà vam
poder observar tota mena d'instruments que utilitzaven els homes prehistòrics
per caçar, pescar o esquinçar la carn dels animals, com fletxes, pedres perfectament
esmolades, canyes… A més ens va sorprendre el fet de que molts dels ornaments
fets de pedretes i ossos (collarets, braçalets i arracades) que duien les dones d'aquella època, eren ben semblants als d'ara i que per tant, és cert que la
moda sempre torna.
En aquesta fascinant i llarga etapa, els homínids començaven a tenir un
sentiment de grup, de pertànyer a un col·lectiu, i és per això que vam poder
veure urnes amb diferents inscripcions que diferenciaven la seva procedència.
De l’art grec ens van cridar l’atenció uns gerros pintats i una tassa molt
curiosa amb forma de cap de cabra. L’etrusc ens va captivar amb la seva
diferent idea d'assumir la mort d'una manera serena, feliç i sense dolor
mostrant-nos-ho a través d'un dels seus sarcòfags. Tot tipus de minúsculs
recipients pels perfums i essències de l’antiguitat se'ns mostraven davant
d’Asclepi, el Déu de la medicina. Passejar per aquell museu ens feia descobrir
petits detalls de les antigues civilitzacions que trobàvem del tot actuals.
Pujant a la planta de dalt ens vam trobar amb un espai circular dedicat a
l’antiga Roma. Allà vam poder gaudir de tot tipus d'obres sarcòfags amb
relleus alts molt ben treballats, maquetes de temples romans, de necròpolis,
mosaics, busts tan de marbre com fets amb la tècnica de la cera a la fosa
perduda, i fins i tot curioses figures en representació de l’erotisme romà.
D’aquesta manera s’acabava la nostra visita al museu.
Finalitzat el nostre recorregut històric ens vam dirigir cap a un punt més
alt de la muntanya de Montjuïc on després de travessar uns bonics jardins
guarnits de flors, ens hi esperava l’imponent Teatre Grec. Tenia totes les
característiques d'un teatre d'aquella època: l’aprofitament del desnivell de
la muntanya, la orquestra circular, la disposició jerarquitzada de les cadires
a la càvea… Malauradament però, al comprovar l’acústica del teatre llançant una
moneda al terra des del centre de l’orquestra, no vam sentir el seu soroll des
de la part alta del teatre tal com passa en el d’Epidaure, que és el que havíem
estudiat a classe.
La nostra sortida al museu arqueològic i al Teatre Grec s’havia acabat i un
dijous més, tornàvem a casa amb el cap ple de nous aprenentatges.
Núria
Vinyals
