A la sortida del
dijous dia 27 d'octubre de 2012 els alumnes d'Història de l’Art de l’escola Jesús, Maria i Josep vam fer una sortida pel centre de Barcelona amb l’objectiu
–amb el conjunt de sortides que farem durant tot el curs- tenir una visió
completa de la nostra ciutat. Els llocs
visitats foren els següents: la Rambla de Canaletes, el Portal de l’Àngel, els
magatzems Jorba, l’església de Santa Anna, el carrer Tallers, l’Ovella Negra i
l’antiga Maternitat.
Rambla de Canaletes
Canaletes
rep aquest nom pel canal d'aigua que baixava des de la muntanya i que abastia la font del mateix nom, ara lloc de celebració pels barcelonistes, i que era on
acabava la muralla, de la qual vam poder veure una part baixant amb l’ascensor
del metro.
En la mateixa
deu es diu que hi va beure Maria Cristina, la dona de Ferran VII i més tard
regent de la futura Isabel II. El fet curiós és que hi va beure amb porró, un
dels símbols catalans per antonomàsia, pel fet de ser indecorós beure del raig
directament.
Així mateix,
també vam conèixer el perquè de la cançó popular catalana que diu: el gegant del pi, ara balla ara balla, el
gegant del pi ara balla pel camí [...]. El gegant de la ciutat, ara balla ara
balla, el gegant de la ciutat ara balla pel terrat. Quan balla pel camí,
balla per l’actual cantó dret de la rambla per on passen els cotxes, que abans
era per on passejava la plebs; mentre que quan balla pel terrat, ho fa pel bell
mig del passeig, per on ho feia la burgesia.
Era
una torre de vigilància de la muralla medieval. Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419),
que va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seva
moral i visió del cristianisme, va veure a la torra un àngel que brandava
una espasa per defensar Barcelona. A partir de llavors es començà a arrelar la
llegenda de l’àngel.
La devoció per
l’àngel protector va augmentar exponencialment quan el poble li demanà que els
lliurés de la pesta i així ho féu. Llavors va esdevenir un mite definitiu, fins
el punt que les mares li demanaven que vetllés pels seus fills.
Ara, a la part
façana lateral del Banc d’Espanya s’hi troba una estàtua que en fa referència.
Magatzem Jorba
Un
dels primers grans magatzems de la ciutat, en un edifici de neoclàssic francès
on hi apareix la figura de Hermes (el déu missatger grec). També van ser els
pioners en l’aspecte de cridar l’atenció del públic: tenien un mico a la
cinquena planta que feia les delícies dels infants.
El conjunt
escultòric que es troba a la façana diu Labor
omnia vicit (“El treball sempre venç”) i
el formen Hermes i Ceres, els quals, en posició protectora, guarden el comerç i
la feina dels barcelonins.
Església de Santa Anna
No
hi vam poder accedir, la qual cosa no ens va impedir de veure i admirar el
claustre gòtic, així com l’església del
segle XII té elements tant del gòtic com del romànic. Allí vam fer un repàs
dels elements arquitectònics que havíem après a classe.
La
creu de terme, just al costa de l’església, contenia molta de la simbologia
cristiana, gràcies a la qual vam poder distingir diferents sants (Sant Pau per
l’espasa, per exemple).
Carrer Tallers
Aquest és el
carrer de la carn, on es tallaven les diferents carns. Tanmateix no només eren
carnissers, car, eventualment eren cridats per fer alguna execució: una feina
amena.
Ovella Negra
Antigament un
magatzem (s. XIV), enguany un lloc perquè la gent emmagatzemi alcohol a
l’estómac.
Maternitat
Passem del ferum
del carrer Tallers per passar al carrer de les Ramalleres, amb l’olor a flors
que es desprenia en fer el rems que després serien venuts a les Rambles. Allà
hi trobàvem la Maternitat, al costat de l’actual Facultat de Geografia i
Història, on els fills de moltes mares solteres eren deixats a una ordre
religiosa per mitjà d'una porteta giratòria.