Tot seguit us transcrivim els versos que ahir vàrem citar a la reunió de pares. Aquest antic poema japonès expressa l'emoció que el nostre cor experimenta quan l’educació – o acompanyament- es transforma en felicitat. Tota una paradoxa, ja que en aquest cas la felicitat s’esdevé en el mateix moment en què els nostres fills i filles ens diuen adéu i l’acompanyament s’ha acabat. Són, sens dubte, un bon resum en clau poètica de la nostra xerrada.
Em preguntes quina és la suprema felicitat a la terra?
Escoltar la cançó d’una nena que s’allunya
Després d’haver-nos preguntat el camí [i,
Ara em diu adéu amb la mà, tot somrient].
Em preguntes quina és la suprema felicitat a la terra?
Escoltar la cançó d’una nena que s’allunya
Després d’haver-nos preguntat el camí [i,
Ara em diu adéu amb la mà, tot somrient].
Finalment i per acabar, us convidem a escoltar una bonica cançó del grup musical Sopa de Cabra. El títol d’aquesta és Camins. A vegades els camins s’esvaeixen i caduquen, però sempre podem tornar a començar, i encara que no és senzill saber cap a on hem de marxar, escoltem el nostre cor i trobarem camins nous.
Salutacions !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada