VISITA AL LABERINT D’HORTA

Dijous passat la classe d’Història de l’Art vam anar al Laberint d’Horta. Allà vam descobrir que entre la vegetació del laberint s’amagaven més secrets dels que imaginàvem.

Gran va ser la nostra sorpresa en veure que Homer ens observava mentre decidíem quin camí escollíem per caminar. Davant de dos escenes mitològiques (el rapte d’Europa i el rapte d’Amfitrite), havíem de triar entre dos camins: un recte i senzill i un que feia més volta. Això s’identifica amb l’amor i el procés de seducció: podem anar directes a per una relació purament carnal, o optar per el camí més enrevessat de la seducció.

Agafant el camí enrevessat, vam anar a parar a la suposada porta d'accés al laberint d'Horta, inspirat en el mític laberint de Creta, habitat pel llegendari Minotaure. Teseu aconsegueix vèncer al monstre i sortir després gràcies a un cabdell de fil que li dóna prèviament Ariadna.

Vam continuar pujant i vam anar a parar pròpiament al Laberint. Allà, després d’algunes curses improvisades i de fer-nos conscients de que la orientació no és el nostre fort, vam arribar al centre del laberint, on ens esperava Eros, la culminació de l’amor.

Però darrere del laberint s’amagava la part tràgica de l’amor: la mort. Una estàtua d’Eco evocava a aquella gent que ha “mort” per amor.  També vàrem veure l'escultura d’Efigie. Vam continuar ascendint per unes escales fins al punt de retorn, i vam tornar per la part inferior.

Començàvem l’itinerari del jardí neoclàssic. A la part baixa, antigament, hi havia la imitació de un cementiri medieval, però la van acabar traient degut a la incomoditat de tenir una decoració d'aquest tipus.

Així vam finalitzar la nostra visita al Laberint d’Horta, durant la qual vam descobrir que l’amor, tot i que a vegades no ho pensem, és més complicat del que sembla.